Et trobaré

No dormo pensant que un dia et trobaré i et podré dir que encara t’estimo, despres de tota una vida.

No dormo pensant, com et diria, que encara sento la caricia de el teu preciós cabell, bru i lluminòs, ondulat com el mar blau dels teus ulls, aquell cabell mogut per la brisa de la nit, quan els dos, recolzats en l’herba, contemplàven els  estels, quan vivíem només amb dues dècades passejant per la nostra pell.

No dormo pensant que et diría que t’he buscat, cada dia y cada nit, entre els meus somnis, entre els meus pensaments, entre els meus records i els meus anhels, doncs volia trobar-te abans de la fi de tot.

I tot axo per que, em sembla mentida, pero encare t’estimo, per que vas ser i ets la memòria de que un dia sí que vaig ser jove.  Ets el que vull trobar. I et…